|
UNIÓ MUSICAL TAVERNES DE LA VALLDIGNA |
|
La banda simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la Valldigna és una de les primeres agrupacions centenàries de la Comunitat Valenciana. El darrer quart del segle XIX va conèixer el naixement de les bandes més antigues de la nostra Comunitat. Entre elles la Banda de Tavernes, que com la majoria venia a reflexar aquest sentir popular que es manifestava en grups reduïts de músics que actuaven en balls, festes, processons. El Diumenge de Rams de 1883 va fer la seua presentació la Banda de la ciutat, que amb caràcter municipal comptava amb uns 30 músics, la major part d’ells xiquets en edat escolar. L’ensenyament era senzill, durava uns quants mesos fins que aprenien la clau de fa, llavors se’ls proporcionava l’instrument perquè practicaren. La primera remesa d’instruments costà 3.500 pessetes, sent el Sr. Gómez Pons qui va fer l’aportació econòmica. El primer director fou En Lorenzo Sancho. Bautista Ferrando i Gabrielet de Nofes foren dels primers professors així com músics. L’Ajuntament es feia càrrec dels uniformes i de les reparacions dels instruments de la Banda; esta, a canvi, es comprometia a actuar a les Festes del poble, per Sant Pere i Sant Pau, a les processons... Al principi, els instruments que empraven eren : tuba, trompeta, trombó, trompa, flauta, clarinet ... El saxofon començà a usar-se més tard. La Banda va actuar a la Fira de Juliol de València l’any 1915 per primera vegada, repetint els anys 30, 31, 33, 34 i 45. El 2 de setembre de 1925, reunits els socis del Centre Artístic Musical, aprovaren els reglaments que presentaren davant del Govern Civil de València el dia 4 d’eixe mes. El lloc on es realitzaven les actuacions de la Banda era un magatzem cedit pel comerciant Benjamin Colomer, que va ser reformat i s’inaugurà el 29 de maig de 1926. A més a més de les activitats musicals se’n desenvolupaven altres com cicles de conferències. Entre els conferenciants cal recordar els doctors Grau Bono i Valiente que dissertaren respectivament sobre Geologia i Prehistòria a la Valldigna. En 1927, i a causa de certes discrepàncies entre alguns músics i el director de la Banda Municipal , Sr. Tormo, es formà una nova banda que seria dirigida pel pianista En Joan Albiñana. El 26 de juny de 1927, esta nova Banda, amb el nom de Centre Artístic Musical, féu cercavila pels carrers de la ciutat i per la nit oferí un concert. Entre les obres de repertori estaven: “Villena”, “La verbena de la Paloma”, “Coplas de mi tierra”, “Rosamunda” Una de les obres de major èxit fou “La Duquesita”, composta pel director En Ramón del Valle. Més tard arribaren “El cabo primero”, “La Gran Via”, “Marina”, “El tambor de granaderos”, “La alegria de la huerta”. A tot això, la Banda Municipal, dirigida per En Fernando Tormo, oferia les seues actuacions al Centre Unió Patriòtica. La rivalitat entre les dues bandes era notòria, les passions desbordants; el “Tapó” i el “Rabo”, noms vulgars pels quals eren conegudes, pareixien irreconciliables (més d’una vegada els seus partidaris arribaren a les mans). El 29 de setembre de 1929 actuaren juntes les dues bandes per primera vegada. Era el Festival de les Festes Patronals on actuaren també les bandes de Carcaixent, Cullera i Vilanova de Castelló. Juntes també, participaren al Cert de la Fira de Juliol de València. El Centre Artístic, dirigit pel mestre Albiñana, obtingué el 2n Premi compartit amb la Banda de Moncada. Per l’agost del mateix any participaren les dues bandes valleres en el Festival de Xàtiva, en la Secció Segona. S’emportà el Primer Premi la Banda Municipal (hi hagué un bullit tremend entre els partidaris d’uns i altres). El 6 de setembre de 1930, la Corporació Municipal, decideix desmunicipalitzar la Banda, encara que seguiria recolzant-la amb ajudes no periòdiques. Al llarg de 1928 un grup de músics crearen una orquestra-café que actuava els diumenges. Així continuà fins arribar a 1936, any en què començà la Guerra Civil d’Espanya. Acabada esta en 1939, les dues bandes es foneren en una sola (amb la gestió decidida del Regidor Joan Bertomeu) i prenent el nom de Societat Instructiva Musical. El període comprés entre 1945 i 1965 és realment crític, fins a l’extrem que la Banda està al punt de desaparèixer. En 1965, sent President Vicent Grau, Farina, comença la recuperació de la Banda, i en 1969, es fa càrrec de la seua direcció Eduardo Arnau Moreno que per aquell temps dirigia la Coral Polifònica Valldigna. A partir d’aquest moment van quedar assolides les bases que donaren solidesa a la Banda: Escola d’educands, organització de l’arxiu, ampliació del planter de músics, i per damunt de tot una nova visió de la Banda en els aspectes musicals i pedagògics. Aquests últims conceptes no sempre foren entesos per alguns músics veterans (molts d’ells tenen una visió més festiva i festera de la Banda). Així i tot, molts d’aquells músics veterans donaren proves sobrades de vocació i donació, de tal forma que mereixen el nostre reconeixement. Entre ells cal recordar a: José Maria Enguix “Milionari”, Luis Langa Tio Cella, Francisco Torres Kiko, Francisco Enguix Guixo ... i tants i tants que foren ànima de la Banda durant molts anys. Músics dels quals parlarem més detingudament a continuació.
CANCÒ DE LA BANDA DEL RABO I EL TAPÓ
La tia
Juliana tenia un gatet
I el sole
trailarà
Casino
Tomanista un piano han comprat
Donaren un concert, I
el sole trailarà
NAIXEMENT DE LA SOCIETAT INSTRUCTIVA UNIÓ MUSICAL
El 25 de febrer de 1971, queda legalment constituïda l’actual Societat Instructiva Unió Musical, al ser aprovats els nous Estatuts pel Govern Civil, sent President Vicent Grau. En un principi, el local d’assaig estava al carrer Verge de Sales i es pretenia rehabilitar-lo. A tal efecte, en una Junta General, es proposà als socis emetre accions, però la resposta fou negativa i posteriorment es va vendre el local. Des d’eixe moment van ser molts els locals provisionals que hagué de “patir” la banda (fins i tot el local destinat a presó en l’Ajuntament). Quan va desaparèixer la línia de ferrocarril (FEVE), s’habilità l’antic moll de l’estació, que seria la seu de la banda fins l’any 1991 en què fou enderrocat per fer la Casa de la Cultura. Músics i directius procediren a reformar el Local del Moll amb entrega generosa. En 1972 es creà l’Escola de Corda, patrocinada per la Caixa d’Estalvis i que seria l’embrió de l’Orquestra Clàssica Juvenil, que l’any 1976 va fer la seua presentació en la setmana cultural de les Festes de Santa Cecília. En 1975, sent president D. José Pérez Solà, s’estrenà la nova bandera costejada amb aportació popular. En 1976 es participà al Certamen Internacional de València, en la secció A, obtenint el Primer Premi. Entre 1977 i 1978, sent president Enrique Estruch, es realitzà un impressionant esforç econòmic en la renovació d’instrumental, i amb la col·laboració de l’Ajuntament regit per Eduard Bononad, es comprà el solar situat al costat del Camp Municipal d’Esports. De nou s’intentà edificar la nova Seu de la societat, però altra vegada la resposta dels socis és negativa. El nom de l’Orquestra Clàssica Juvenil de Tavernes començà a ser conegut per tot arreu, i l’esforç de músics i director, donà el seu fruit en nombrosos concerts per la Comunitat Valenciana i fora de ella. Consecutivament des de l’any 77 al 86 participa la nostra banda al Certamen de València, en la secció A, i obté primers premis i mencions d’honor... Posteriorment presideix la Societat José Artigues, que es troba amb una banda amb alta preparació, però amb una Societat Musical amb forts problemes econòmics. Procedeix a l’organització administrativa i econòmica de la Societat, implica empresaris locals en el patrocini dels concerts, aconsegueix una millora sensible en la subvenció de l’Ajuntament... i al poc de temps s’alcança la tranquil·litat econòmica. En 1989, sent president Amadeo Almiñana Vercher, la Banda participa de nou al Certamen, en la secció A, s’aconsegueix el Primer Premi. L’ajuntament presidit per Josep Escrihuela i Vidal, edifica la casa de la Música a l’antic “Prado Comarcal”, allí s’ubica l’Escola de Música, edifici modèlic testimoni de la intensa llavor desenvolupada per l’equip de professors (fills de Tavernes) i el seu director Eduard Arnau. La Banda, subvencionada per la Conselleria de Cultura, realitza una gira per Itàlia oferint diversos concerts que deixen constància per aquelles terres de la seua qualitat i preparació. En maig de 1.991 entra com a president Juan José Sala Enguix. El primer problema que es troba és la falta d’un local per a la Banda; l’antic Moll de l’Estació, és enderrocat per fer la Casa de la Cultura. Mitjançant les gestions de l’aleshores alcalde, Eduardo Bononad, s’aconsegueix ocupar provisionalment la primera planta del taller del “Socarrat”. Aquesta ocupació dura aproximadament 3 anys. En 1992 la Banda participa al Certamen de València, a la Secció Juvenil, actuant al Palau de la Música i obtenint la Menció d’Honor. A tot això la Banda continua sense Local Social, i quan les obres de la Casa de la Cultura queden paralitzades per problemes entre l’empresa constructora i l’Ajuntament, la Junta Directiva pren la determinació d’anul·lar el tracte que la Societat Musical té amb el Consistori. La meta immediata serà la construcció de la nova Seu Social. En 1994 s’inicien les negociacions amb l’Ajuntament presidit per Ximo Altur Grau, i després de rebre la negativa d’edificar al nostre solar junt al Camp d’Esports, es proposa la cessió a la U. Musical de l’antic “Matadero”. En 1994, en l’Assemblea General, els socis accepten la proposta municipal i quasi d’immediat comencen les obres. El 5 de novembre de 1995, amb assistència de les autoritats de la Valldigna, socis, músics i simpatitzants, s’inaugura el Nou Local de la Societat. Han hagut de passar més de cent anys fins que la Societat Musical de Tavernes poguera disposar d’una Seu pròpia. Avui ens podem sentir satisfets, i en breu termini podrem dir que el Musical, completament acabat, és una realitat. La darrera participació de la Banda al Certamen de València fou el 13 de juliol de 1996, en la Secció d’Honor, aconseguint el Primer Premi. De nou l’esforç i la preparació dels nostres músics han deixat ben alt el nom de Tavernes, i la nostra Banda, enquadrada en la màxima categoria, es posa a l’altura de les millors de la Comunitat Valenciana. La Unió Musical compta amb uns 1.000 socis i són prop de 200 els músics federats. Una faceta molt important i que ens ompli de satisfacció és la de veure que més de seixanta músics de la nostra Societat són professionals en Conservatoris, en Orquestres, Bandes ... d’arreu del territori nacional. Aquests professionals són l’exponent més clar del treball seriós i continuat d’aquesta Societat i un exemple a imitar pels nostres educands. Recentment ha esta formada l’orquestra clàssica de la Valldigna, formada per músics dels pobles de tota la Valldigna, i que està obtenint critiques immillorables La Unió Musical de Tavernes, a través de la seua Banda, Orquestra Clàssica, Orquestra de Cambra, diversos grups instrumentals i l’Escola de Música, està segura de seguir donant moltes satisfaccions a la nostra ciutat i a tota la Valldigna.
MÚSICS IMPORTANTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE LA UNIÓ MUSICAL Amb la intenció de no oblidar cap músic, parlarem un poc d’alguns d’ells i de la llavor que han realitzat per la banda i en general per la Unió Musical de Tavernes. Els anys dels quals parlarem són aproximats, ja que aquestos músics van tindre una trajectòria molt llarga dins la banda, i seria molt difícil enquadrar-los en una data exacta, per tant anomerarem les dècades en què van desenvolupar la seua dedicació. Aquestos músics, provenien de les dues antigues bandes del “Rabo i el Tapó”, i al mateix temps que tocaven junts i convivien dins de la mateixa banda, també guardaven cert ressentiment degut a la polèmica que havien viscut en l’etapa d’abans, quan la banda estava dividida en dos. També cal dir que quan parlem d’algun músic ho fem tot usant el malnom amb un to familiar, que són els que han perdurat al llarg dels anys, el nom i cognoms és més difícil per que en el record només queda el nom familiar que era utilitzat per la resta de companys músics. També dins d’una mateixa família s’han donat casos de vàries generacions al llarg de la història; per tal de diferenciar-los parlarem si es l’avi, el fill, o el nét d’una mateixa generació de músics amb el mateix nom. Entre els anys 1930-1940 alguns dels músics que van passar per la banda serien aquestos: Vicent Ferrando (flauta), més conegut pel Tio Botoi, que dins la seua trajectòria musical, va ser un dels músics que es va encarregar una temporada de portar la banda, no només dirigir-la, sinó que també era ell qui feia les transcripcions a mà, pensant en que no tenien els avantatges de l’època actual. També va impartir classes en l’escola de música. Rafael d’Estela (bombardí i tuba), també va ser un gran músic dins de la banda, de fet hi va estar quasi tota la seua vida, dirigint també durant uns anys la banda, i que també impartia classes als xiquets que en aquella època volien ser músics. Vicente més conegut pel Tio Napoleón (clarinet), també va ser un músic de renom dins de la banda, entre altres coses va donar classe de solfeig i clarinet en l’antiga escola situada, bé es deia Bar Tropical (actual tenda de Mollaro). En aquella etapa de la banda també es van formar alguns músics que es van dedicar a la música professionalment, arribant a tocar amb les orquestres que acompanyaven grans artistes del moment, com seria Antonio Machín. Músics del poble com Joaquim Palomares (Pinsellero pare), el Tio favarero, i el Tio Benito són alguns d’ells. També anomenarem músics que a part del seu treball, van ser músics que van dur endavant la banda quasi tota la seua vida, el “TIO MILLONARI” (tuba), Luis de Sella (bombardino), el “TIO PEPOT” (tuba), el “TIO CALLEJA” (percusió), el “TIO KIKO” (avi) (tuba), el “TIO CAROLA” (plats), el “TIO VERGERO” (clarinet), el “TIO GUIXO” (bombo), el “TIO MASSALLET” (trompeta), el “TIO PERFECTO” (fiscorno). En la dècada dels 40 alguns dels músics foren: Blasco (trombó), Felipe el “BENIFAIRONERO” (trombó), COLET (clarinet), Carlos (saxo), BUFANTE (trompeta), Amadeo (clarinet), Paco Mazarrota (saxo), Daniel Mazarrota (pare) (flauta), “TANET” (requinto) i altres. En aquestos anys, alguns dels músics bons de la banda també van emprendre una nova experiència musical, fent gires al voltant del món, tocant en l’orquestra que actuava en el famós “Circo Americano”. En la dècada dels 50 cal destacar músics com Manyaneta (trompeta); (pare), Cholvi (saxo) que també va tocar amb la “Orquesta Ideal”, orquestra de ball que es va formar també a Tavernes; el Tio Carola que cantava també sarsuela. Va ser a l’any 1953 quan entrà en la banda Francisco Torres “KIKO” (pare) (saxo) que va ser el primer músic que va tocar el fagot dins de la banda, a pesar que el seu instrument era el saxo, i de fet encara continua amb ell, celebrant l’any 2003 el cinquanta aniversari com a músic en actiu de la banda. Fou en aquestos anys quan sota la direcció de Juan Vercher, hi hagué un canvi en el sistema d’ensenyament en l’escola de la unió musical, va tindre sota les seues mans un grup d’alumnes al qual carinyosament ell va denominar el grup “Beethoveniano”, grup del qual van eixir grans professionals de la música, entre els quals estaria l’actual director de la banda Eduardo Arnau Moreno, els germans Alfredo i Vicente Mahiques que foren en la seua època membres de la famosa “Orquestra Alcatraz”, Miguel Vercher actual director de la banda de Gandia, i molts més que van formar un grup de gent amb una motivació molt gran per la música. També parlaríem de músics més recents, alguns d’ells encara actius en la banda com podrien ser: Paco Giner (bombardi), Mariano (tuba), RABASSETA (clarinet). També destacaríem en aquesta época l’arribada des de la banda de Xeraco de Pepe Castelló, el “TIO PEPE”, qui va realitzar una gran tasca durant molt anys en l’escola de música. A continuació parlaríem de diversos tipus de músics: músics, alguns d’ells professionals, molts d’ells vivint al voltant de tota la geografia espanyola, però de fet, en ocasions que són requerits per a tocar en actes importants de la banda, com puguen ser certàmens, festivals etc. acudeixen de seguida, altres no es dediquen com a professionals de la música, però encara actius dins de la societat, i amb ganes de continuar la gran llavor que és portar endavant una banda. Parlaríem en esta generació de músics com Pepín (saxo), Juan Navarro (clarinet), Mario (flauta), Daniel “CACHÓ” (bombardí), Vicente Palomares (fagot), Julio Puig (trompeta), Juan Carlos Clar (clarinet i violoncel), els germans Turet, Magraner (oboe). També cal anomenar una agrupació de músics que en els anys 80 van formar una “xaranga” amb el nom dels “Còmics”, músics molts d’ells aficionats, sense una trajectòria musical professional, que en esta agrupació van realitzar actes lúdics i festius del poble. Durant els anys 70-80-90, anys en els quals ha eixit una grandísima i innombrable quantitat de músics professionals, molts d’ells professors a conservatoris i escoles de música de tota Espanya, entre ells Ximo Franco (saxo), Vicent Sanchis (trompa), Pepe Castelló (fill) (saxo), Jose Tomás (flauta), Jose Penyalba (clarinet), Fernando “ROTO”(trompeta), David Fons (viola), Daniel “KALAVE” (trombó), Ramon (trompeta), Ximo “saxo”, Julio (saxo), Bernardo Moreno (clarinet), Rafa Grau (fagot), Gustavo Verdú (trompa), Jesús Gascó (trombó), Fran Lledó (trombó), Juanvi Llinares (clarinet), Evarist Sansaloni (tuba), etc També caldria destacar famílies de músics, germans, que es dediquen professionalment a la música. com poden ser, entre altres, els germans Gimeno Benavent, Ximo i Salvador (Trompa); els germans Cap de Moro; Vicente (tuba) i Jose (fagot), els germans Molina; Angel (saxo) i David (trompa), els germans Pallas Julio (fagot) i Javi (violoncel), els germans Barret; Fermin (oboe), Rafa (flauta) i Jorge (oboe), els germans Kiko; Juanfran (fagot) i Rosana (piano), els germans Peris; Victor (clarinet) i Isabel (flauta), els cosins Maltés; Juan i Paco (els dos trompeta), els germans Navarro; Juan i Diego (els dos clarinet), els germans Mazarrota; Daniel (trompa), Matilde (violí) i Bernarda (violí), molts d’ells provinents de famílies de músics amb tres generacions de músics com passaria amb la família “Mazarrota” (la més nombrosa dins la societat), la familia Manyaneta, i la familia Kiko que ja va per la quarta generació de músics que passen per la banda. I molts més músics que involuntàriament hem omés, però amb una llista tan llarga és fàcil que falte algú. Des d’ací donem les gràcies a tots ells per la seua dedicació i entrega per la banda i en general per la música. Si els nostres primers músics del segle passat “alçaren el cap” podrien sentir- se orgullosos perquè la seua llavor va donar un fruit excel·lent.
ANÈCDOTES I CURIOSITATS La banda de Tavernes solia anar a tocar per falles a València, vàries anècdotes s’han donat en aquestos actes, però caldria destacar que l’any 1957. La banda va anar de forma solidària a tocar, per la devastadora riuada que s’hi va produir; més que a tocar van anar a donar suport i ànims en uns moments que van ser tan tràgics per a la població de València. També han tocat en falles, moros i cristians, festes en general de pobles per tota la comunitat, Alzira, Carcaixent, Algemesí, Ontinyent, Alcoi, etc.
En la gira que va realitzar la banda per Rússia va passar un cas molt curiós: al passar la duana a Odessa, tot marxava bé fins que va ser el moment de passar pels detectors instruments de percussió grans com el bombo, timbals, la caixa i altres, i al no poder escorcollar bé, no els van deixar entrar dins del país, tampoc les partitures (no es fiaven del que en elles estava escrit), així que la banda va haver de prescindir d’alguns d’estos instruments i les partitures per al concert que anaven a realitzar, però ho van solucionar sense cap problema.
Una de les anècdotes més antigues és que molts anys abans, els músics d’instruments de vent (trompetes, clarinets, tubes etc.) que anaven fent-se majors i poc a poc perdien les dents (la medicina no estava tan avançada com ara), havien de canviar d’instrument, per tal de seguir tocant, passaven a tocar la percussió, els plats, el bombo, etc.
|